dilluns, 21 de juliol del 2008

Fem un món millor

Des de que el Capità Enciam ens va alliçonar que ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS, penso que a vegades amb petites coses podem posar el nostre granet de sorra per fer un món on hi poguem viure tots.
Un clic solidari, es tracta d'una iniciativa de Microsoft en col·laboració amb Acción Contra el Hambre per avançar cap a un món més just. Sobretot ara en plena crisi alimentària mundial.
Un Click Solidario
Windows Live Search

Festa Major de Salt 2008

Aquest any la Festa Major de Salt commemora també el 25è anniversari de la seva independència de Girona. Per això el pregoner d'aquest any serà l'exalcalde Salvador Sunyer.
Salvador Sunyer va ser proclamat Alcalde de Salt en les primeres eleccions municipals que es van celebrar després de la recuperació de la independència el 3 de març de 1983.
Aquesta data està present també en el cartell guanyador del concurs de la Festa Major 2008 d'Àlex Boix, que té com a element central una ampolla de cervesa amb el logo SALT des de 1983.
Ben trobat no?

PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR



Read this document on Scribd: llibret%20salt%202008

diumenge, 20 de juliol del 2008

Els Fruits del Bosc

Fa uns mesos vaig fer una presentació sobre els fruits del bosc que trobem a Catalunya. Sóc una fan de la recol·lecció, deu ser un tret genètic que m'ha quedat dels meus ancestres...
Aquí apareixen els principals fruits del bosc comestibles que podem trobar a la major part de Catalunya: maduixes de bosc, mores d'esbarzer, gerds i cireretes d'arboç.
Les maduixes i els gerds són característics de les zones humides de muntanya i aquest any que hem tingut un maig i un juny tant plujosos en podrem menjar a grapats!!!

dimarts, 15 de juliol del 2008

Un regust amarg

Començaré el meu blog amb un petit relat que em va venir al cap un dia que estava tranquilament esmorzant a la terrassa d'un cafè i vaig veure una granoteta aparcada en un test.

Em mirava fixament des de la tassa estant. Jo també me la mirava, primer em sorpresa, després amb un fàstic terrible. Aquell matí de diumenge que semblava tan tranquil havia canviat completament i s’havia convertit en un malson. I no només a la cafeteria, no, elles s’havien ensenyorit de tot el barri, i en poques hores de la ciutat sencera. No sabíem d’on havien vingut. És cert que el dia anterior havia plogut moltíssim i que una pudor repugnant havia sortit de les clavegueres empestant-ho tot… Però aquell esclat de batracis, no era normal. Amb una rapidesa insòlita s’havien desplegat per tota la ciutat. Havien començat colonitzant les llars a primera hora del matí, lavabos, banyeres i cuines lluïen amb el groc verdós de la seva pell relliscosa.

Però què hi feia aquella bèstia de sang freda dins la meva tassa de cafè? En un primer moment vaig pensar que hi havia saltat per equivocació des de la cuina del cafè; era ple de granotes per tot arreu… Però em vaig adonar que era quelcom diferent. Ella surava en el líquid calent, fruïa de la seva tebior, fins i tot diria que la cafeïna tenia algun efecte sobre ella. Lluny de fugir de la tassa semblava estar-hi bé, i no la molestava el més mínim la meva pròpia molèstia, el meu malestar i enuig per la intrusió en el meu esmorzar. Fins hi tot la seva mirada tenia una lluïssor diferent, d’intel·ligència diria jo. De sobte em va fer, ho juro, un signe amb els ulls, una mirada baixa, de biaix més aviat, i em va dir, amb un fil de veu: - Aràbiga 100%, d’Etiòpia. Un bon cafè.
Jo vaig quedar palplantada, mai m’ha agradat parlar amb desconeguts, i amb una granota i en aquella situació, vulnerava la meva intimitat i qualsevol norma de cortesia. Però la curiositat va poder més que la irritació per l’absurditat del moment, i li vaig demanar quin era el seu interès en les qualitats del cafè. Ella molt amablement em va assenyalar que les granotes ja feia temps que havien descobert les extraordinàries propietats del cafè; estimulava la seva intel·ligència i les feia avançar cap a un estadi evolutiu amb una rapidesa desconeguda fins aleshores. I després d’aquest gran salt evolutiu es disposaven a dominar el planeta. L’home havia començat bé, però els darrers 100 anys havia malmès massa el medi, i elles així com molts d’altres éssers, patien les alteracions climàtiques, i veien el futur planetari amb preocupació.

Jo vaig emmudir. Ella em va dir que no em preocupés, que tot seria ràpid i indolor, pràcticament no me’n adonaria perquè el verí actuava amb celeritat. L’estímul de les glàndules verinoses també era una altra de les meravelloses propietats que els conferia el cafè. Així doncs, el temps dels homes s’acabava i el regne dels batracis acabava de començar amb una penetrant aroma a Blue Mountain.